
Com puc saber si soc asexual?
24 de gener de 2024Em fa molta il·lusió compartir aquest text en el que porto un temps treballant. Ho he anomenat decàleg (perquè sento que li dona força presència, no t’enganyaré) però no deixen de ser unes recomanacions per a professionals de la salut que vulguin aprendre una mica més del col·lectiu asexual.
M’agradaria que aquest document estés viu, és a dir, que si tens qualsevol proposta de millora m’ho facis saber a través del meu compte d’instagram.
DECÀLEG ACEFRIENDLY: BONES PRÀCTIQUES PER A PROFESSIONALS DE LA SALUT.
Educa’t en diversitat sexual i de gènere, incloent l’espectre asexual i arromàntic per a comprendre millor les vivències dels teus pacients. Respecta la seva identitat i orientació sense fer suposicions ni imposicions.
Valida l’experiència asexual i arromàntica, reconeixent que no sentir atracció sexual i/o romàntica no es una patologia que necessiti ser “curada” o “corregida”. Independentment de la informació del col·lectiu que tingui el teu pacient la seva vivència ja és vàlida pel simple fet que existeix.
Ofereix un espai segur i lliure de judici en el que els teus pacients puguin expressar les seves experiències i preocupacions sense por a ser jutjats i/o discriminats.
És possible no sentir atracció sexual i que això no suposi cap mena de malestar per a la persona. Per tant, no s’hauria de sotmetre a cap tractament farmacològic ni psicològic (entre altres) per a “rectificar” o “revertir” aquesta situació. De fer-ho s’estaria realitzant teràpia de conversió.
Quan es tracti de teràpia de parella (amb una demanda relacionada amb el desig/activitat sexual) assegura’t de no estar donant privilegis a l’experiència alosexual[1]. En comptes d’enfocar la teràpia i la responsabilitat de millora cap a la persona asexual, centra la teva intervenció en la diferència de desig/activitat sexual entre els membres de la parella.
És possible que una persona s’identifiqui com a asexual i alhora senti desig sexual i/o tingui relacions sexuals compartides i això no invalida de cap manera la seva orientació sexual.
És possible que es solapi l’asexualitat (orientació sexual) i el TIESF/DSHB[2] (disfunció sexual). Davant del dubte pel que respecta a la intervenció sexològica, segueix el model EPITEX fent especial èmfasi en la part de psicoeducació.
Realitza supervisions de casos amb freqüència amb companys/es/is qualificats per a assegurar-te de que no interfereixen els teus biaixos ni prejudicis en la teràpia.
Revisa amb freqüència les teves creences respecte el desig sexual, atracció sexual i relacions de parella per tal d’evitar la seva afectació i influència cap els teus pacients.
Fes un manteniment i actualització dels teus coneixements de l’espectre asexual i el seu col·lectiu en diferents zones de la geografia amb la finalitat de proporcionar recursos i facilitar una xarxa de suport per als teus pacients en el cas que fos necessari.
[1] Alosexual: que sí sent atracció sexual cap a altres persones.
[2] TIESF: Trastorn de l’interès/excitació sexual femení.
DSHB: Desig sexual hipoactiu del baró.
[3] EPITEX: Educació, Permís, Indicacions específiques, Teràpia Sexual.
AVÍS: Queda prohibida la reproducció completa d’aquest article sense el meu consentiment. Aquest text està protegit per la llei de propietat intel·lectual.
Ets lliure de tornar a publicar el post però NOMÉS com a enllaç a aquesta web. Pots citar però no incloure el text complet. Si detectes que algú ho ha fet, si us plau, fes-m’ho saber.