Després d’haver estat estudiant per l’examen de disfuncions sexuals que vaig haver de fer al màster tenia tot el coneixement fresc. Va haver-hi una companya de professió que em va demanar ajuda per a un cas (de vegades les psicòlogues parlem de casos quan ens referim a persones que veiem i tractem a consulta). Es tractava d’una persona jove i en parella que feia temps que no sentia desig per l’altra persona.
Jo, que em vaig creure molt llesta, ràpidament vaig passar les pàgines del manual que ja tenia interioritzades al meu cap i vaig pensar: DESIG SEXUAL HIPOACTIU (DSH). Quan van passar uns dies vaig parlar d’això amb una altra persona de Barcelona, i després d’escoltar-me atentament em va dir, gairebé sense dubtar:
“Potser és asexual.”
“Què és què?”
“Sí, asexual. Ja saps, que no sent atracció sexual.”
“Però això com es tracta?”
“Eva, no es tracta. És una orientació sexual.”
“Ah.”
“…”
“No ho entenc.”
Va ser gràcies a aquesta conversa (una mica dramatitzada, però basada en fets reals) que vaig començar a interessar-me pel tema. Ara m’enduc les mans al cap en pensar que havia arribat a plantejar-me tractar algú per la seva orientació sexual. Com és que no em van parlar d’això abans? I si no ho hagués parlat amb aquesta persona, què hauria passat? I si hagués tractat aquest cas com si fos DSH, estaria fent teràpia de conversió? Quina por!
Si estàs llegint això potser és perquè sents curiositat sobre aquest tema i et responsabilitzes de voler fer bé la teva feina. És fonamental entendre la diferència entre asexualitat i una disfunció sexual (DSH).
I com es pot diferenciar? Aprenent sobre l’asexualitat i altres conceptes que podrien arribar a ser útils en la teva pràctica clínica i en la teva vida en general. Però, principalment, és necessari que tinguis predisposició a deconstruir-te i a qüestionar tot allò que ens han ensenyat o que ens insisteixen a fer-nos creure que és veritat.
Comença la demolició.