Asexualitat: Què sí és
20 de setembre de 2023
Com puc saber si soc asexual?
24 de gener de 2024
Fa uns mesos vaig col·laborar en un article de Vilaweb. Estic molt satisfeta i contenta del treball que va fer la Clara, la seva autora. Et deixo aquí l’enllaç per si el vols mirar.
En pocs mesos m’han contactat de dos portals d’internet per visibilitzar el col·lectiu, la qual cosa em fa sentir molt orgullosa.
Son moltes les vegades que penso que potser la meva feina no és necessària, que realment no és rellevant visibilitzar l’asexualitat perquè tinc un entorn amb una ment molt oberta i ni tan sols escolto comentaris ofensius (malintencionats).
Però després llegeixo alguns dels que estan publicats al compte d’instagram on van avisar de la publicació de l’article i se’m passa. I no perquè llegeixi coses bones, sinó pel contrari.
He pogut llegir alguns dels comentaris faltant el respecte a les persones del col·lectiu utilitzant termes que no replicaré aquí. I no és la primera vegada. Quan en la meva compte d’instagram vaig parlar de la fraisexualitat va a ver un grupuscle de gent que se’m va tirar a sobre dient que estava normalitzant coses que no hauria de normalitzar.
Quan no entenem alguna cosa tenim la tendència a veure-ho com amenaçant, quelcom que posa en perill l’statu quo. Parlem d’allò amb distancia per fer més present la diferencia entre jo i aquella gent. Fins i tot es pot arribar a utilitzar aquesta orientació com a insult.
Ser asexual no és res dolent. Tampoc és res bo. És, simplement, quelcom neutre com la resta d’orientacions sexuals. Quan aconseguim treure la càrrega pejorativa de la paraula “asexual” estarem una passeta més a prop de la inclusió i de que la meva feina, i la de les meves companyes, deixi de ser necessària.